LLUMS DE NADAL

L'Oriol ens va deixar inesperadament a finals d'octubre. Ja no hi és, i em resulta força dur llegir la darrera xinxeta del blog. Però avui, desprès d'un temps de commoció i profund dolor, he recuperat les ganes de sortir a jugar amb la meva Nikon. Aquesta tarda he esgarrapat una mica del meu temps i he anat a passejar pels voltants de casa per copsar les llums d'aquestes festes.

Per a tú, Oriol. Com trobaré a faltar els teus comentaris!!

Paisatge i color: tot inspirant-me en Nolde

L'Oriol Rius, arran de la xinxeta "Els cels de Sentmenat desprès de la tormenta", em va comentar que les fotos semblaven quadres de l'Emil Nolde, pintor expressionista. Això em va omplir de satisfacció i, sobretot, em va mostrar un camí a seguir en el meu aprenentatge de fotografia de paisatge. L'Oriol també em va suggerir que revisés algunes de les meves fotografies a partir de la mirada que ens ofereix aquest artista. Així ho he fet i el resultat és el que us presento.Si voleu contactar amb  l'Oriol Rius la seva adreça és: www.oriolrius.net.


                                                  Pintures d' Emil Nolde

Les fotos de la Tona

TIMIDESA

Tracto de copsar belleses amagades

gestos que sorprenen

fins i tot mirades

però sovint les reixes que em rodegen

m'ho impedeixen.

Els cels de Sentmenat, desprès de la tormenta d'estiu.

                                                    
                                                     Polígon industrial "Mas d'en Sisa"

Polígon Industrial "Mas d'en Sisa"

Al fons: el Puig de la Creu

DESIG

Buidat el cap de conceptes,
trencats els pactes i afectes,
ser no més,
sense pronoms ni adjectius,
guardar tan sols conjuncions
per copular sustantius.

Josep Villarrubia

Amarada de Llum

LLAVOR: visualització d'un fragment de "Bruixa de dol" (Maria Mercè Marçal)


  

 

Aquest mirall em diu que sóc ben sola

i no hi fa res que el trenqui en mil bocins.

He enfilat el camí trist que va a l'escola

i em marco amb guix, entorn, els meus confins.

 

POEMA VISUAL: LLAVOR




Sóc frontera de mi mateixa

dolça màscara

mur que no s'altera

si no és que la teva mirada

trenca la fermesa

de les meves barreres

                      (Per a Noelia)